Perquè t´estimo i me´n penedeixo...

Doncs bé, m´he decidit a crear un blog exclusivament cap a la noia que tots portem dins i que, sense saber per què, sabem amb absoluta seguretat que és la noia feta per a nosaltres....en el meu cas és aquesta noia, la Noemí.

Fa pocs díes es va acabar una relació que va durar 3 anys i 3 mesos, però per culpa de la meva imbecilitat es va acabar...ella va decidir que s´havia acabat i amb tota la raó del món. Perquè he fet coses molts dolentes i que li han fet molt mal, i per desgràcia no me´n he adonat de totes aquestes coses fins que l´he perduda...me´n arrepenteixo tant.......però ja està fet, i per molt que em dolgui no puc tornar enrere. Aíxí que ara només em queda carregar amb la culpa dels meus actes i veure día rere día com aquests són totalment buits sense ella....Amb tot això, per qui doni la casualitat que llegeix aquest blog, no vull que aquesta entrada serveixi per fer pena o per comprensió. Vull que serveixi, en part, per expressar la meva culpabilitat i com em sento per tot el que he fet...perquè tots sabem que de peixos al mar n´hi ha un munt, però que de persones amb les que et sentis plenament feliç i no vulguis cap altra cosa al món, només n´hi ha una....

L´he perdut, i eternament em castigaré a mi mateix per fer el que he fet...però com no pot haver-hi més volta a la roda, només em queda escarmentar per tot això i aprendre´n, sí, és massa tard.....però ja m´ha quedat ben clar que el temps posa les coses al seu lloc, i si jo ara mateix no estic amb ella...és perquè m´ho mereixo. He perdut la noia de la meva vida, i tot per ser un imbècil....