La meva necessitat

Si veig que els teus ulls em miren, noto una sensació extranya i agradable alhora per dins meu, és una sensació indescriptible que només pot entendre qui l´ha experimentat. Els teus ulls esmeralda, grans, rodons, sorprenentment expressius...em transmeten tota aquesta sèrie de sensacions que no es poden plasmar en el paper ja no per la bellesa que aquests irradien, sinó per tot el que reflecteixen, la teva persona, la teva manera de ser, com em parles, com et poses trista, com t´alegres, com rius, com trasmets una bondat que mai he conegut a ningú, com la teva innocència és capaç d´introduir-se dintre meu i no deixar de sorprendre´m per tot el que signifiques.

Queda ben patent doncs que la teva mirada no només és una mirada maca. És molt més. Representa tot el que signifiques per a mi, totes les coses que hem viscut junts, tot el que ets i demostres. Mai coneixeré una mirada com la teva, perquè mai he ocnegut a cap persona que tingui tants sentiments i pensaments bons dins del seu interior, i per això mai ningú em podrà expressar tot això amb la mirada. Senzillament els teus ulls són la meva necessitat...