Me to you

Doncs avui és el segón cop que actualitzo el blog un altre cop. Hi ha varies raons per això...la primera i més important és perquè avui he passat una tarda amb la Noemí el cual he disfrutat molt i m´ho he passat molt bé. Com no podia ser d´una altra manera. L´altre motiu és perquè l´actualització que he fet abans l´ha decepcionat i...obviment, no vull això!! També com a últim motiu perquè he volgut actualitzar amb aquest peluix del "me to you", uns peluixos que sé que li agraden molt i buscant he trobat aquesta imatge que l´he trobada força maca, i m´ha vingut molt de gust actualitzar.

Doncs avui a la tarda l´hem passada a la Maquinista! Que ara ja fèia forçes díes que no hi anava amb tot el que ha passat....i la veritat és que m´ho he passat molt bé!!! Primer de tot hem estat buscant a diferents botigues de roba alguna camisa pel seu pare, perquè demà és el seu cumpleanys i li volia regalar alguna cosa per ell, però no trobàvem res...es fa força difícil comprar una camisa per un pare, sempre tindràs el dubte de si li agradarà o no!! Així que no hem trobat res...apart d´una bufanda que me l´he provada i eh! No em quedava tan malament! Però bueno...el cas és que no hem trobat cap camisa. Després hem passejat pel Media Markt i el Miró i als dos llocs hem vist unes ràdios portàtils petites que ella ha pensat que potser, en comptes de la camisa, li podría regalar això, pero ens ho hem estat mirant força bé i no li ha convençut cap així que res...
Quan finalment s´ha donat per vençuda, hem anat al Carrefour a comprar algo de berenar i ens hem assegut a un banc menjant i bebent, fins que al aixecar-nos, hem passat pel costat d´una botiga de joguets i ens hem fixat en una diana que hi havia al aparador, i hem pensat.....ep!! Que això li pot agradar força!! Així que hem entrat i, finalment, ens hem quedat amb un model de la diana...el seu pare finalment ja tindrà regal!! Mentrestant per això, anàvem passejant pel centre comercial i em sento tan bé amb ella.....i el que he explicat del que hem fet sembla molt simple i són coses que pot fer tothom. Però amb ella és ben diferent...fem això, i per a mi ja és un dia memorable...perquè independentment del que fem, amb ella m´ho passo molt bé, em sento molt agust, tinc ganes que no passi el temps, que s´aturin les hores, que no haguem de marxar mai, que quan marxem no sé com acomiadar-me d´ella perquè no vull fer-ho, que em sento molt més buit quan faig les primeres passes de camí cap al metro sol perquè ja no la tinc a ella allà al meu costat...Per tot això i molt més ella és tan especial per a mi, segur que si algú ha estat enamorat de veritat ho entén perfectament...És una sensació indescriptible i molt maca, no la canviaría per res del món.
Ara ella anirà a passar el cap de setmana a Ripoll i passarem uns díes sense veure´ns...se´m fa molt dolorsa la idea de no veure-la en uns quants dies, sobretot perquè quan estic amb ella sento tot això que he intentat descriure...i sé que la trobaré molt a faltar, estigui sol a casa aburrot o a la festa de cumpleanys a la que vaig al dissabte, tan és...el sentiment de voler estar al seu costat no desapareixerà ni un sol instant.
Vull expressar tot el que l´estimo però em costa tan...perquè per molt que escrigui o descrigui no arribo a expressar el que realment vull, m´és impossible, és una cosa que només es pot sentir...és amor.


T´estimo.

P.D: Espero que tot aquest escrit hagi compensat l´anterior actualització!